La ville de l’amour

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Lenguas antipáticas

Este fin de semana en El País, Josep Ramoneda expone perfectamente la situación en Cataluña y las incongruencias del Manifiesto de apoyo a la lengua castellana. Vale la pena leer con detenimiento sus argumentos (ver a continuación) y constatar el sinsentido del llamamiento hecho por El Mundo. La actitud de este periódico, tan dado a buscar (y crear) conspiraciones de todo tipo, es vergonzosa. Este panfleto disfrazado de periodismo y los firmantes del Manifiesto pretenden povocar y fomentar el conflicto lingüístico, por no decir social. Son la cara moderna del Franquismo. La cara moderna de una España monolítica, reaccionaria, que odia la diferencia y pretende aniquilarla, antes con la fuerza, hoy con la palabra y la ley (la que les conviene). Pretenden respetar sólo las leyes que les interesan, obviando Estatutos de autonomía (Leyes Orgánicas, por cierto) y toda legislación favorable a una España plural (si es que esta existe).

Un somni meravellós

Europa és des de fa dècades un somni meravellós. Ja en parla Stefan Zweig al seu Món d’ahir. El problema amb els somnis és que massa sovint estan fora del nostre abast. Però somniar és gratis i… qui sap, tal vegada algun dia es faci realitat. Ja ho diuen que “durant anys s’han estat construint muralles i fronteres per evitar les guerres, quan el que s’havien de contruir eren ponts”. Europa és una idea meravellosa. Però Europa també és bella…

Europa en crisi?

Sembla que sí. I el pitjor és que no sembla que hi hagi lideratge per treure’ns del forat. Ara que, ja sabem que diran que culpa és del “missatger” o dels portaveus que no s’expliquen bé… Mala peça al teler.

Què (més) volen aquesta gent…?

“Los ciudadanos son quienes tienen derechos lingüísticos y no los territorios ni mucho menos las lenguas” (El Mundo). Correcte! Però què passa llavors amb els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya que veuen com cada dia es conculca el seu dret d’expressar-se en la seva llengua (llengua oficial, per cert)? Aquesta nova campanya contra la llengua i la cultura catalana és vergonyosa. Proven d’aniquil·lar el català a través d’acusacions falses i malintencionades. Estan fent més mal que el Franquisme. Es pot saber quan un ciutadà castellanoparlant no ha pogut expressar-se en la seva llengua a Catalunya? I al contrari? Quants funcionaris, taxistes, policies, jutges… i altres professions que tenen contacte diari amb els ciutadans es neguen a utilitzar altra llengua que el castellà? I si voleu, no anem tant lluny, quants es neguen ni tan sols a entendre el català. Ja no se’ls està demanant ni que l’utilitzin, simplement que respectin els milions de persones que ho fan… I per atiar encara una mica més el foc, Telecinco se suma a l’esperpèntic manifest: “Telecinco s’adhereix al ‘Manifiesto por la lengua común’” (Avui). Aviat tornarem a sentir els atacs contra TV3 i Catalunya Ràdio perquè només utilitzen el català i reclamant-los que hi renunciïn. Què més volen que fem? Per cert, que a Facebook, els catalans ja comencen a reaccionar…

Europa passa de la democràcia?

Aquests dies he sentit moltes crítiques perquè els 27 països de la Unió Europea volen continuar amb els processos de ratificació del Tractat de Lisboa que pretén reformar les institucions europees per fer-les més àgils i democràtiques (Per exemple: reduint el dret de veto, eliminant comissaris i donant més poder al Parlament Europeu). Davant tots aquells que diuen que “no és democràtic” tirar endavant amb el Tractat de Lisboa sinó vota tothom com els irlandesos, només els preguntaria si als polítics que prenen les decisions a Brussel·les (els governs estatals, que són els qui relament tenen el poder) no els escullen els ciutadans. Jo pensava que quan anem a votar, els deleguem el poder de prendre decisions. Per això els paguem. I si s’equivoquen o no ens agrada el que han decidit, sempre els podem canviar. Això és la democràcia. O no? Prou de demagògia! En règims dictatorials fan molts referèndums i això no és garantia de democràcia. També a Rússia hi ha eleccions. Perquè hi hagi una veritable democràcia, els ciutadans han de saber què voten, han d’entendre la pregunta i les conseqüències, han de respondre a la pregunta i no a altres coses… La demagògia no ajuda a construir Europa. Només porta al tancament dels ciutadans en ells mateixos i a demanar que el poder torni als estats-nació del s.XIX. 

Pels llaminers

Tots tenim coses amagades. O més ben dit, tots tenim múltiples facetes, no sempre conegudes. Pot ser una afició, una mania o fins i tot un problema físic imperceptible a primer cop d’ull…  Sovint no hauríem de dir “coses amagades” perquè si no es coneixen no és sempre per voluntat expressa de l’afectat sinó perquè no han sortit mai a una conversa. Doncs bé, l’altre dia una conversa va portar precisament a descobrir una faceta desconeguda per mi d’un company de feina. Em vaig assabentar que fa un bloc amb crítiques gastronòmiques. Llegint-lo, se m’ha fet la boca aigua… Us el recomeno. Aquí teniu l’enllaç. La combinació és interessant: bon menjar i una mica d’esport per tirar avall

Un país de merda

Tot una provocació amb missatge amagat pels que no es quedin amb la primera impressió. Un desafiament als judicis a primer cop d’ull i a les idees preconcebudes. Res és el que sembla, ni el que ens expliquen (ni uns i ni altres). Hem d’obrir els ulls. Cap realitat té només una cara. Ni la merdosa… i per descomptat tampoc només una cara la meravellosa… La polèmica està servida.

 

Enyorats dofins

 Va ser un dia molt especial. Sense caure en sentimentalismes, suposo que no vaig ser l’únic al que li va fer molta il·lusió poder retrobar-se amb un bocí del passat ple de records, i passejar-se per les aules, el pati, veure els antics mestres… gràcies a tots!

 

Vicky Cristina Barcelona

La nova “peli” del Woody Allen compta amb una col·laboració d’excepció… Felicitats H.T.!

Millor riure que plorar

M’han enviat el següent missatge… Millor fer el cor fort i riure de la desgràcia, no? Com diria el N. almenys la derrota d’ahir servirà per fer una bona catarsi…

“Y el Chiki-Barça se baila así

1.     Sin Championlíg,
2.     Sin Copalrey,
3.     Sin Ligaespaña,
4.      El Paseíllo.”

Agur polita!

Mucha, mucha suerte! No están ni Sarko, ZP ni Barroso, pero esta “foto de familia” es mucho mejor, ¿no os parece?

Riu-te’n d’en Willy Fog!

 En català és força complicat escriure-ho, amb tants pronoms febles, però en castellà és així: Ríete de Willy Fog! Doncs bé, es tracta del web d’un amic, en Kim, que ha marxat a donar la volta al món. Val la pena visitar-lo i, qui sap, pot ser agafar idees… ja ens agradaria… Mireu les seves espectaculars fotografies i doneu-li suport amb els vostres clics! Per cert, Kim, qui és el Willy Fog i qui és el Rigodón? hahahahaha

Prou, prou, prou!

Mallorca a Eurovisió!

Qui ho diu que Bèlgica és avorrida? (IV)

N’hi ha per donar i per vendre. No us perdeu la crònica de la corresponsal de El Mundo. Excellent!

I si voleu més exemples del surrealisme belga, no us perdeu aquest missatge d’un blocaire belga… I com sempre, els francesos, perplexos. No saben si continuar enfontent-se’n o preocupar-se de veritat… Per més informació, veure l’especial de Libération.

Lille. Un clin d’œil

Si proche, si belle…

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Espectacular!!!

 Pour les autres videos de la randonée, cliquez sur le lien suivant:

Qui ho diu que Brussel·les és avorrida? (III)

El primer vídeo l’ha fet una companya de Brussel·les per felicitar l’any. És genial!

 

El segon, està fet per funcionaris europeus!

 

 

La feina d’un assessor de premsa

Pels interessats a saber com treballen els portaveus de la Comissió Europea…

 

Qui ho diu que Bèlgica és avorrida? (II)

Una mica de música

Pels que ens agrada el Lluís Llach, he trobat un blog on es pot sentir la seva música només obrint la pàgina.

Jugar amb el destí té conseqüències…

Val la pena

    Si podeu, aneu a veure l’exposició

     “Assassinat al Museu“.

     Té força gràcia. I hi ha una sorpresa

     que us “sonarà”…

Mal de molts…

Aquests dies s’han fet molts anàlisis (encertats o no) sobre el què ha passat en les eleccions, per intentar justificar, entre altres, l’augment de vots del PP després de quatre anys d’insults, provocacions i discursos apocalíptics. Una amiga asturiana es prenia la cosa amb filosofia…