I si resulta que els europeus ja ho saben perfectament que no anar a votar pot deslegitimar no els polítics i les seves polítiques, sinó el propi sistema democràtic en si? I resulta que ja saben que pot facilitar l’elecció de partits feixistes i xenòfobs, per exemple? I si resulta que ja saben que la mateixa idea d’una construcció pacífica d’un destí comú pot posar-se en perill pel desinterès manifest de la població? Les mancances són òbvies. Són conegudes i repetides fins a la sacietat, però què es pretén? canviar de polítiques? canviar de polítics? o simplement enterrar la democràcia? Hi ha qui diu que no vota perquè està fart, perquè vol un canvi. Ara bé, qui l’ha de fer aquest canvi si no votant l’únic que passa és que continuïn governant els mateixos? Ells sí que no ho canviaran.
Vodpod videos no longer available.
more about “Els europeus passen. Passarà de llarg…“, posted with vodpod
No hi haurà mai cap polític perfecte que compleixi tots els requisits. Ningú és perfecte. Però és que cap de nosaltres ho és? “No hi ha puresa en la política. La política és la negociació, el compromís, s’ha de cedir per arribar a acords i avançar”, m’explicava una experta periodista avui analitzant els resultats i justificant que no sempre hi ha blancs i negres, que calen mesos, anys de negociacions per fer petits avenços en la construcció europea. I si resulta que els ciutadans que han preferit no votar ja ho saben tot això? I resulta que ja saben que així tindran més arguments quan “aquesta Europa neoliberal que només pensa en el mercat i oblida les persones” redueixi els seus drets socials, laborals i fins i tot fonamentals (veure vols de la CIA, directiva de retorn…)? Serà més fàcil no anar a votar la següent vegada. No confiant en ningú, ningú decep. No hi ha cap dubte.
Però i si resulta que en el fons el que passa és el mateix que els passa a algunes persones amb comportaments de risc? Podríem parlar de fumadors o gent que menja malament, per exemple. Ja saben que té uns riscos. Ja saben que és millor deixar de fumar o fer una dieta equilibrada. Quantes coses fan els éssers humans que, sent conscients dels riscos que comporten, continuen fent? Som una espècie ben particular. Ens deixaríem aixafar per un camió només per poder rondinar després? Votar és donar la confiança a algú. Aquesta confiança pot ser traïda, sí, però al cap de quatre anys es pot canviar. No votar és deixar en mans dels demés el propi futur. Com el que té un comportament de risc, n’és conscient, però no fa res per a canviar-ho, esperant que el món canviï tot solet. El problema és que no ho fa mai.
El problema potser és pensar en l’abstenció com una denúncia i no simplement com una renúncia. Potser enlloc de ser una manera de dir “n’estem farts” és una manera de dir “estem farts”. Farts i rics són cada cop més els pobles europeus que, amb indiferència, juguen amb la democràcia o la ignoren com si hagués estat gratuïta. Però com que costa molt creure això. Potser la conclusió deu ser que ja els està bé i que, en el fons, només una minoria estan interessats per alguna cosa més que el seu melic i pensen en la construcció d’una societat millor, més pròspera, justa, pacífica… per demà. Això obliga, un cop cada cinc anys a perdre cinc minuts. Comporta desenganys. Molts. Discussions. Moltes. Però a vegades serveix per creure en un demà millor.
La Vida en una Maleta 