Mirada europea

Març 23, 2014

Voilà! Ja està fet. Només falten dos mesos per a les eleccions europees. Quina millor excusa per reprendre el bloc? Esclata la primavera i Europa també té una bona ocasió per florir després d’anys d’un gris hivern econòmic i social.

Primavera europea

Després de gairebé set anys viatjant per Europa, La Maleta va quedar arraconada en un armari. Però les inquietuds que van portar a obrir-la han continuat sempre ben vives. Ara, el projecte evoluciona i ha de canviar de casa. Després de viatjar, cal trobar una nova llar i adaptar-la a les noves necessitats. Per això el canvi de portal. Quan un s’instal·la en una nova casa, cal muntar una bona prestatgeria per anar-la omplint de contingut. La Maleta queda arraconada, almenys per ara, però cedeix el pas a un nou espai des d’on observar allò que passa a Europa sempre amb una Mirada europea. És potser aquesta una de les grans assignatures pendents del projecte europeu, no haver aconseguit encara que els ciutadans observin i visquin la UE des d’una perspectiva plenament europea, sense renunciar a les seves arrels. Unes arrels que han de servir per créixer amb més vigor, i no pas per quedar-se ancorats. A reveure!

 

Compte enrere

Març 20, 2014

Els silencis no són mai buits. Poden estar plens de sentit. Hi ha silencis per escoltar, per analitzar, per processar, per elaborar, per reflexionar… De silencis n’hi ha de voluntaris o d’imposats. En alguns casos, fins i tot, d’autoimposats. Els silencis permeten descansar. Pair. Poden ser una pausa abans d’agafar embranzida i tornar-hi. Hi ha moments per al silenci i moments per a la paraula. I després de força temps en silenci, aquest espai torna a tenir veu. Segurament evolucionarà, com tot a la vida, i es transformarà, però sortirà del silenci. Aquí o en un altre lloc…

Històries d’Elna

Octubre 17, 2011

Emotiva entrevista sobre Elna a El Punt Avui.

Concert benèfic a favor de “Punt de Referència”

Setembre 16, 2011

Concert benèfic ‘La música de les llums’ amb direcció musical de Begoña Alberdi a favor de Punt de Referència el 3 d’octubre a les 20.00 al Teatre Romea
http://www.puntdereferencia.org

Les llengües no són economia, són política…

gener 17, 2011

Gran hipocresia la d’alguns quan critiquen el multilingüisme aplicat al Senat i, per contra, veten la patent europea perquè no és prou multilingüe… El servei de traduccions al Senat costarà 350.000€/any, 0,0077€ per espanyol a l’any!!! Si això ho consideren un dispendi, què pensaran del fet que la UE gasti en multilingüisme l’1% del seu pressupost total, més de 1.000 milions, gairebé 2,5€/ciutadà any? (tal i com vam explicar a La Maleta fa un temps) És el cost de la diversitat. Sí, és clar, podríem parlar tots una sola llengua, i veure tots el món de la mateixa manera i pensar tots el mateix… però ara per ara estem “Units en la diversitat” que diuen per Brussel·les. Hi ha falsos debats que cansen una mica, perdoneu però algú ho havía de dir. Hi ha qui quan li convé fa del multilingüisme un debat econòmic, quan en el fons és totalment polític.

Alguns enllaços il·lustratius…

“…multilingualism policy is currently worth €1.1bn or 1% of the EU budget.”

Multilingualism: just 1% of EU budget

El Senado gasta en un mes todo el coste en traductores de 2010

El Gobierno veta el acuerdo sobre la patente comunitaria porque discrimina al español

Nou periodisme…?

Mai 30, 2010

Benvinguts a Lisboa

Desembre 1, 2009

Lisboa

Després del silenci dels últims mesos no hi havia millor dia per tornar a la xarxa. Avui serà  un d’aquells dies que sí que serà “històric” i que en el futur figuraran als llibres d’Història. És un dia tan important com ignorat per la gran majoria de la població. La presa de decisions a casa nostra canviarà. La nostra vida diària es decidirà més encara a les institucions europees. Els nostres representants a Brussel·les tindran més poder. Està en les mans de cadascun dels ciutadans que l’exerceixin de forma responsable. Només serà possible si s’acaba amb la indiferència respecte els afers europeus. Avui l’actualitat europea ha passat desapercebuda, però mica en mica ens adonarem que la UE som tots i que ens afecta i cada dia més. El dia d’avui no és el final del camí sinó una etapa més. Pot ser la sortida cap a un destí comú.

Long and winding road… deia la cançó dels Beatles. Sí. El camí del Tractat de Lisboa ha estat un camí llarg i tortuós que començava l’endemà mateix de firmar el Tractat de Niça.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

(Re)Descobrir Catalunya

Juliol 20, 2009

G!

Uns, a les motos i d’altres, redescobrint el país…

Volta el món…

Juliol 4, 2009

Le retourQuan el juliol del 2002 iniciàvem l’aventura parisenca ni podíem imaginar tot el que donaria de si. No en vam tenir prou i gairebé vam enllaçar amb Brussel·les.  La capital europea no ens ha enlluernat tant com la ciutat de les llums, però sí ens ha robat el cor a la manera belga: poc a poc, amb petits gestos, sense estridències, amb l’encant de qui desconeix que el té… ah, i sempre amb un punt de surrealisme! En un tres i no res han passat tres anys i mig més i ens ha arribat el moment de tancar el cercle i tornar “al Born”. Ho fem amb el sarró ben ple, “ple d’aventures i ple de coneixences”. Contents de les vivències, amistats i de records dels bons (i dolents) moments. Hem assolit alguns dels objectius amb els que vam iniciar la travessia. D’altres no. Si alguna cosa hem après,  o més ben dit, hem recordat, perquè ja ho sabíem, és que en aquesta vida poc sentit té fer plans. Ni se’ns hauria passat mai pel cap que viuríem ni a París ni a Brussel·les i ja veus. Ara, quan l’etapa ja està tancada és el moment de tancar les caixes per fer la mudança i començar una nova vida. I una d’aquestes caixes és aquesta MaletaI s'ha acabat.... Vam obrir-la per anar-hi posant les nostres aventures i perquè les poguéssiu seguir en la distància, sense necessitat d’escriure-us un per un. Amb el temps ha estat també un punt de trobada i discussió per continuar converses que havíem iniciat de forma presencial. Pel camí també s’hi han afegit altres viatgers que han descobert la Maleta per aquests móns de l’internet. Ara bé, arribat a aquest punt és necessari fer un replantejament i preguntar-se si val la pena continuar o si ha deixat de tenir sentit continuar escrivint.

Els europeus passen. Passarà de llarg l’Europa política?

Juny 8, 2009

I si resulta que els europeus ja ho saben perfectament que no anar a votar pot deslegitimar no els polítics i les seves polítiques, sinó el propi sistema democràtic en si? I resulta que ja saben que pot facilitar l’elecció de partits feixistes i xenòfobs, per exemple? I si resulta que ja saben que la mateixa idea d’una construcció pacífica d’un destí comú pot posar-se en perill pel desinterès manifest de la població? Les mancances són òbvies. Són conegudes i repetides fins a la sacietat, però què es pretén? canviar de polítiques? canviar de polítics? o simplement enterrar la democràcia? Hi ha qui diu que no vota perquè està fart, perquè vol un canvi. Ara bé, qui l’ha de fer aquest canvi si no votant l’únic que passa és que continuïn governant els mateixos? Ells sí que no ho canviaran.

Vodpod videos no longer available.

more about “Els europeus passen. Passarà de llarg…“, posted with vodpod

No hi haurà mai cap polític perfecte que compleixi tots els requisits. Ningú és perfecte. Però és que cap de nosaltres ho és? “No hi ha puresa en la política. La política és la negociació, el compromís, s’ha de cedir per arribar a acords i avançar”, m’explicava una experta periodista avui analitzant els resultats i justificant que no sempre hi ha blancs i negres, que calen mesos, anys de negociacions per fer petits avenços en la construcció europea. I si resulta que els ciutadans que han preferit no votar ja ho saben tot això? I resulta que ja saben que així tindran més arguments quan “aquesta Europa neoliberal que només pensa en el mercat i oblida les persones” redueixi els seus drets socials, laborals i fins i tot fonamentals (veure vols de la CIA, directiva de retorn…)? Serà més fàcil no anar a votar la següent vegada. No confiant en ningú, ningú decep. No hi ha cap dubte.

Però i si resulta que en el fons el que passa és el mateix que els passa a algunes persones amb comportaments de risc? Podríem parlar de fumadors o gent que menja malament, per exemple. Ja saben que té uns riscos. Ja saben que és millor deixar de fumar o fer una dieta equilibrada. Quantes coses fan els éssers humans que, sent conscients dels riscos que comporten, continuen fent? Som una espècie ben particular. Ens deixaríem aixafar per un camió només per poder rondinar després? Votar és donar la confiança a algú. Aquesta confiança pot ser traïda, sí, però al cap de quatre anys es pot canviar. No votar és deixar en mans dels demés el propi futur. Com el que té un comportament de risc, n’és conscient, però no fa res per a canviar-ho, esperant que el món canviï tot solet. El problema és que no ho fa mai.

El problema potser és pensar en l’abstenció com una denúncia i no simplement com una renúncia. Potser enlloc de ser una manera de dir “n’estem farts” és una manera de dir “estem farts”. Farts i rics són cada cop més els pobles europeus que, amb indiferència, juguen amb la democràcia o la ignoren com si hagués estat gratuïta. Però com que costa molt creure això. Potser la conclusió deu ser que ja els està bé i que, en el fons, només una minoria estan interessats per alguna cosa més que el seu melic i pensen en la construcció d’una societat millor, més pròspera, justa, pacífica… per demà. Això obliga, un cop cada cinc anys a perdre cinc minuts. Comporta desenganys. Molts. Discussions. Moltes. Però a vegades serveix per creure en un demà millor.

Els europeus decidim (45) Responsabilitat

Juny 6, 2009

Si algunes eleccions són importants, per allunyada que sembli Europa dels ciutadans són les europees. La paradoxa és que els ciutadans cada dia voten menys tot i que cada dia el Parlament té més poder. Votar és doncs un acte de respoonsabilitat. Molt recomenable la següent entrevista.

Els europeus decidim (44) Ets tu qui encén el llum…

Juny 5, 2009

La UE intenta crear un mercat comú de l’energia i potenciar, a la vegada, les renovables per no dependre tant de l’exterior. Europa vol ser líder en la lluita contra el canvi climàtic i la reducció d’emissions de CO2. Si complirà o no les promeses i aconseguirà els objectius dependrà en gran part dels futurs eurodiputats però també d’algú altre… i és que, en definitiva, qui encén el llum (i qui vota o no) ets tu…

Vodpod videos no longer available.

more about “Els europeus decidim (44) Ets tu qui …“, posted with vodpod

Els europeus decidim (43) L’Europa de les petites coses

Juny 5, 2009

L’ampolla mig plena o l’ampolla mig buida. el debat de sempre. Però el que no es pot negar és que hi ha una ampolla. Ah, i que aquesta ampolla té unes mides determinades! I qui ha decidit les mides? Doncs una directiva europea de la qual no recordo el número que va establir un nombre reduit de tamanys per no confondre els consumidors i estalviar costos a la indústria. Un de tants exemples de com Europa està present en moltes petites coses del dia a dia. Des dels preus de les trucades i els SMS a l’estranger, la publicitat enganyosa per internet… Si voleu un recital d’exemples, podeu anar al minut 47’30”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els europeus decidim (42) Existeix Europa?

Juny 5, 2009

Els ciutadans holandesos van rebutjar la Constitució Europea, entre altres coses, per rebutjar els símbols de la Unió: bandera, himne… Tots aquests aspectes simbòlics han desaparegut del Tractat de Lisboa, el tractat que pretén reformar i facilitar el funcionament d’una Europa amb 27 socis. Ara bé, periòdicament sorgeix el debat si realment existeix una identitat europea. El sentiment de pertinença sembla que s’està imposant entre els joves, fills ja de la pau i la lliure circulació de la UE, les dues grans victòries d’aquesta aventura. Segurament quan els joves que ja han fet Erasmus siguin la classe dirigent de demà, Europa sabrà vertebrar-se realment com una entitat política. Serà l’Europa dels ciutadans que no veuen les fronteres perquè no les han conegut mai, que no pensen amb monedes que per a ells només són als llibres d’història. L’Europa del futur estarà en mans dels joves d’avui que s’estan formant amb naturalitat en diverses llengües estrangeres i les consideren, no com un obstacle, sinó com una riquesa i una oportunitat per moure’s, viatjar, treballar, conèixer amics, parella… i construir un futur en qualsevol país de la UE. Quan només queden unes hores perquè els col·legis electorals obrin en la majoria de països, no està malament recordar que el 56% dels europeus consideren que és un avantatge formar par d’Europa en un món cada cop més globalitzat, segons una enquesta recent. El sentiment de pertinença europea és encara més fort entre els joves d’entre 18 i 25 anys. Dos terços veuen en europa una oportunitat. Són ells, els que votaran per primera vegada aquestes eleccions, els qui construiran l’Europa del demà. El primer gest amb el que ho faran serà votant, o desentenent-se del projecte comú. Participa a l’enquesta!

Els europeus decidim (41) Campanya europea

Juny 5, 2009

La campanya electoral s’acaba després de quinze dies de propostes, retrets i debats, més centrats en temes locals que no pas europeus. Si voleu saber quins han estat els temes principals de la campanya a la resta de països, país per país, podeu anar a la pàgina de la Fundació Robert Schuman.

Els europeus decidim (40) De què tenen por?

Juny 5, 2009

De què tenen por els polítics catalans quan són incapaços de deixar la informació en mans dels periodistes i la volen controlar? Deuen pensar que els ciutadans són menors d’edat als quals se’ls ha de donar la informació mastegada i digerida, sense generar debat ni confrontació d’idees, no fos cas… El president del Parlament s’ha posat de la banda dels ciutadans i ha assegurat que “els blocs electorals en mitjans públics són un error“.  Ernest Benach ha fet un mea culpa i ha reconegut: “No sabem respectar ni aplicar l’esperit de la llei“. Segons el president de la cambra catalana, “és important fer una llei, però tant important és aplicar-la com respectar-la”, convençut que els partits catalans no respecten l’esperit de la llei que ells mateixos van aprovar. En el rerefons, el nomenament dels consellers de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que, enlloc de ser persones independents, són càrrecs de confiança dels partits amb un perfil polític clar malgrat el que es pretenia quan es va crear la CCMA.

Vodpod videos no longer available.

more about “Els europeus decidim (40) De què tene…“, posted with vodpod

Els europeus decidim (39) Segrestats

Juny 4, 2009

Ciutadans i periodistes estan segrestats pels polítics, que es neguen a deixar que els mitjans de comunicació treballin lliurement i puguin informar sense pressions ni directrius. És un símptoma d’anomalia democràtica només present a casa nostra. Sense una premsa lliure els ciutadans no tindran un accés a una informació plural i contrastada. És una de les claus de la qualitat democràtica d’un país. Si això passés a Rússia o Itàlia posaríem tots el crit al cel. Passa a Catalunya i es busquen excuses que donin la raó als polítics com en dècades enrere, quan la democràcia encara era un somni. Ara, estem perdent el somni. L’estem malbaratant. Tots plegats, periodistes i ciutadans som víctimes de la demagògia egoista de polítics de tercera fila incapaços de veure que els professionals de la informació són això, professionals i que treballen amb informació no pas amb propaganda. Una cosa és que no agradi el que publiquen els periodistes i l’altra que no sàpiguen fer la seva feina. El veredicte l’han de donar els ciutadans, no pas els polítics. Quan és el poder qui diu als jutges i als periodistes què han de fer i els ciutadans no reaccionen ja no estem en democràcia. Una cosa és tenir en compte la diversitat de la societat i donar veu a tots els seus protagonistes de forma proporcional, l’altra és la paranoia en la què vivim, cronòmetre en mà. Els mitjans públics deixen així de parlar dels temes concrets que poden interessar els ciutadans i poder comparar les propostes dels candidats, per formar-se una idea més fonamentada abans d’anar a votar. Per contra, el que passa és que són els polítics els que marquen el temps i els temes amb absurdes i sovint desertes compareixences mediàtiques, passejades per mercats, fàbriques, casals d’avis, polígons… amb una finalitat exclusivament propagandística. Sembla però que ja hi comença a haver algun polític que s’adona de l’absurditat de tot plegat. Com es pretén interessar els ciutadans per la política sinó es pot fer informació política a la televisió pública sinó propaganda, que és ben diferent?

Vodpod videos no longer available.

more about “Els europeus decidim (39) Segrestats“, posted with vodpod

Els europeus decidim (38) Més ciutadans emprenyats

Juny 4, 2009

Els ciutadans poden aconseguir que el Parlament Europeu es pronunciï sobre temes que els preocupin, com ha demostrat David Raya o les víctimes dels abusos urbanístics a les costes valenciana i catalana. Per fer-ho, s’han de dirigir a la Comissió de Peticions (formulari). És molt probable que serveixi… per a res! Sí, sovint obtenir un posicionament de l’Eurocambra no és més que un consol . Una opinió destacada però no sempre vinculant. Una estirada d’orelles política que pretén (no sempre amb èxit) obtenir ressò mediàtic. Curiosament, els ciutadans espanyols són els que més queixes envien, com ha posat de manifest la mateixa Eurocambra.

Vodpod videos no longer available.

more about “Els europeus decidim (36) Més ciutada…“, posted with vodpod

Els europeus decidim (37) L’Europa de la vergonya

Juny 4, 2009

Ha estat un dels moments més destacats de la legislatura. Si les persones poden circular per Europa lliurement ha semblat evident regular també la immigració de manera conjunta. Doncs bé, l’Eurocambra ha començat legislant sobre immigració erigint un mur legal. Ha començat a construir la “Fortalesa Europea”. La majoria de centre-dreta del Parlament Europeu ha donat llum verda aquesta legislatura a l’anomenada “Directiva de la vergonya”. Permetrà retenir fins a un any i mig els immigrants sense papers. En contra del que van fer la resta d’eurodiputats socialistes, els espanyols hi van votar a favor. Curiosa manera té el PSOE d’agrair el suport de França en altres terrenys de preocupació bilateral. Rodríguez Zapatero ha subscrit punt per punt la política d’immigració de Nicolas Sarkozy, el qual va arribar a la presidència de la República Francesa amb un discurs carregat de missatges manllevats a l’extrema dreta.

Vodpod videos no longer available.

more about “Els europeus decidim (33) “Directiva …“, posted with vodpod

Els europeus decidim (36) Ciutadans que es rebel·len

Juny 3, 2009

Vodpod videos no longer available.

more about "Els europeus decidim (32) Ciutadans q…", posted with vodpod

Els europeus decidim (35) Lluita contra el terrorisme vs protecció dels drets dels ciutadans

Juny 3, 2009

Vodpod videos no longer available.

more about "Els europeus decidim (31) Lluita cont…", posted with vodpod

Els europeus decidim (34) Parla ara o calla…. 5 anys

Juny 3, 2009

Si necessiteu aclariments sobre Europa, sobre el programa electoral de tal o tal candidat o si, somplement, voleu plantejar un dubte o exposar una opinió, no espereu que el veredicte estigui sentenciat.

Els europeus decidim (33) A pastar fang!

Juny 2, 2009

Per enviar-los a pastar fang. Aquesta deu ser la conclusió de molts electors quan rebin les paperetes a casa i constatin amb sopresa que no corresponen a la llista real de candidatures, com ja hem explicat. Si volen engrescar la població a votar, perquè no comencen dient clarament a qui votaran els ciutadans el dia 7 si van a votar. Aquí teniu les paperetes oficials de la província de Barcelona. Com dèia el famós anunci: “Busque, compare…” Compareu amb les llistes oficials. Suposo que la primera temptació seria no anar a votar, però segurament això és el que voldrien alguns d’ells per continuar fent la seva sense haver de respondre davant de l’electorat, no? La democràcia només té sentit si s’hi participa.




BubbleShare: Share photosEasy Photo Sharing

Els europeus decidim (32) Amb noms i cognoms

Juny 2, 2009

Cosa estranya, portem un parell de dies de sol enlluernador a Bèlgica! Un sol que ens va inspirar a una colla d’amics a discutir sobre les properes eleccions. Un punt animat va ser el dubte sobre les llistes electorals. Votaran els catalans Magdalena Álvarez si voten el PSC? Votaran els catalans eurodiputats que podrien anar al Grup Popular (de Mayor Oreja) si voten CiU? Votaran els catalans diputats del mateix grup a l’Eurocambra si voten Romeva o Junqueras? Doncs bé. Sí, sí, sí. El debat que es va fer a TV3 va començar precisament amb un curiós (i fallit) intent per aclarir aquests dubtes. La circumscripció és única per a tot l’Estat espanyol. Cada candidatura només té una llista, encara que es puguin presentar altres versions que només generen confusió. Per embolicar encara més la troca, hi ha paperetes amb noms que podrien acabar en grups parlamentaris diferents. Què? Sí, la llista d’Izquierda Unida i Iniciativa té un número 1 i un número 2 que continuaran probablement en dos grups diferents (Esquerra Unitària Europea i Els Verds/ALE). El mateix havia passat amb la llista de CiU fa uns anys (i es podria repetir si treuen 3 escons). El diputat de Convergència va anar al Grup Liberal i el d’Unió al Grup Popular. Enrevessat? Molt. Més enllà del debat sobre la idoneïtat o no de la circumscripció única, el que s’imposa és que els ciutadans tinguin les paperetes reals a les mans quan vagin a votar i no versions per amagar sigles o dissimular  noms.

Les llistes oficials són les següents: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els europeus decidim (31) Arguments i propostes

Juny 2, 2009

Hi ha qui decideix el vot fent l’esforç de recopilar els programes electorals i comparar les propostes. Hi ha qui fa cas als sentiments. Hi ha qui valora la feina feta i la considera garantia de més feina en el futur. Hi ha qui confia en el seu partit. Hi ha qui fa cas a l’expressió corporal, al llenguatge no verbal… Per poder comparar programes, feina feta, propostes i carisma, una de les maneres de fer-se una idea és veure un debat, malgrat les rigideses que els mateixos polítics imposen per evitar la improvisació i l’espontaneïtat, i controlar així el risc a la pífia. El debat es pot veure en diferents segments: (1) Per a què serveix Europa, (2) Europa i la sortida de la crisi, (3) l’Europa social. Si els polítics volien interessar i motivar més eles electors, no es podrien haver posat d’acord per celebrar-lo un altre dia que no fos divendres a la nit? S’atreviran a fer-ne un coneguts els resultats? Tot apunta que no… el dia 7 a la nit ho veurem.

Vodpod videos no longer available.

more about “Els europeus decidim (31) Arguments i…“, posted with vodpod

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.