El preu del vot

Oficialment, la campanya electoral comença d’aquí a poques hores. Jo diria que ja fa 48 mesos que ja va començar… L’endemà mateix del 14 de març. Sembla que faci segles… En qualsevol cas, les eleccions ja són aquí! Una vegada més els polítics que en els últims quatre anys han complert (o no) les seves promeses ens demanaran el vot. També l’oposició (constructiva o no) ens prometrà que ells ho farien millor.

A Cuba també voten, com a l’Espanya Franquista. Ho faran d’aquí a uns dies. Però quin valor real tenen els vots? Quan falten poques hores que comenci la campanya a Espanya, l’endemà que Fidel Castro anunciï que plega (el castrisme continua) i que els pakistanesos votessin, és més pertinent que mai preguntar-se el valor real del vot i de la democràcia.

Hi ha qui diu que a Espanya es venen vots per internet. A Ebay no he trobat cap oferta. Quant val realment un vot? Quant valia un vot ahir per un ciutadà pakistanès que -malgrat els tics autoritaris de la dictadura de Pervez Musharraf- va poder votar i donar la victòria al partit de l’oposició (corrupte o no)? Segurament el preu d’un vot al Pakistan no té res a veure amb el que val un vot a un país democràtic. Si més no, el valor que li donen els electors. Un vot a l’acomodada Europa val ben poc, si fem cas als índex de participació. És necessari que els polítics es tirin els plats pel cap i hi hagi “tensió” com deia fa uns dies José Luís Rodríguez Zapatero? Aparentment, sí. Els ciutadans semblen impassibles excepte quan la tensió augmenta i la rivalitat converteix les eleccions en una espècie de competició esportiva amb resultat incert… com a exemple, només cal recordar el 14 de març del 2004. Però no és una exclusiva dels Pirineus cap avall. Les últimes presidencials de França, de gran rivalitat, discursos inflamats i no sempre políticament correctes van motivar els electors.

Hi ha qui diu que la gent van a votar perquè “no els interessa la política”, “tots els polítics són iguals” o perquè “no hi ha cap opció que els agradi”. Arguments malintencionats, naïfs o simplement mostra de la ganduleria dels electors. Quan un agafa un tren de rodalies i no funciona, o quan paga l’impost de la renda és “víctima” dels polítics. Tot és política! A tothom li interessa la política encara que ho negui. Si tots els polítics són iguals, perquè s’inflamen tan els debats quan un candidat vol tocar la llei de l’avortament, per posar només un exemple? Són realment tots iguals? Tots veuen les relacions església-estat de la mateixa manera? Tots veuen igual que s’utilitzi el català com a llengua vehicular a l’ensenyament i que al finar del sistema educatiu es dominin tant català com castellà? Tots pensen el mateix sobre les insfraestructures, l’estalvi energètic i la protecció del medi ambient? I si no hi ha cap opció que agradi, perquè no s’organitza un nou partit. Hi ha “ciutadans” que ho han fet… D’altres, s’organitzen en associacions o s’apunten directament als partits “tradicionals” per fer-los evolucionar i posar en pràctica la “teoria de les esquerdes” com deia un professor de la UAB (és més fàcil canviar el sistema des de dins que des de fora, i val més aprofitar tota esquerda possible per fer-lo canviar…).

Queden escassament quinze dies per les eleccions. Quinze dies per reflexionar i assumir la responsabilitat que representa tant anar a votar com no fer-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: