Archive for Juny de 2008

Què (més) volen aquesta gent…?

Juny 30, 2008

“Los ciudadanos son quienes tienen derechos lingüísticos y no los territorios ni mucho menos las lenguas” (El Mundo). Correcte! Però què passa llavors amb els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya que veuen com cada dia es conculca el seu dret d’expressar-se en la seva llengua (llengua oficial, per cert)? Aquesta nova campanya contra la llengua i la cultura catalana és vergonyosa. Proven d’aniquil·lar el català a través d’acusacions falses i malintencionades. Estan fent més mal que el Franquisme. Es pot saber quan un ciutadà castellanoparlant no ha pogut expressar-se en la seva llengua a Catalunya? I al contrari? Quants funcionaris, taxistes, policies, jutges… i altres professions que tenen contacte diari amb els ciutadans es neguen a utilitzar altra llengua que el castellà? I si voleu, no anem tant lluny, quants es neguen ni tan sols a entendre el català. Ja no se’ls està demanant ni que l’utilitzin, simplement que respectin els milions de persones que ho fan… I per atiar encara una mica més el foc, Telecinco se suma a l’esperpèntic manifest: “Telecinco s’adhereix al ‘Manifiesto por la lengua común'” (Avui). Aviat tornarem a sentir els atacs contra TV3 i Catalunya Ràdio perquè només utilitzen el català i reclamant-los que hi renunciïn. Què més volen que fem? Per cert, que a Facebook, els catalans ja comencen a reaccionar…

Europa passa de la democràcia?

Juny 20, 2008

Aquests dies he sentit moltes crítiques perquè els 27 països de la Unió Europea volen continuar amb els processos de ratificació del Tractat de Lisboa que pretén reformar les institucions europees per fer-les més àgils i democràtiques (Per exemple: reduint el dret de veto, eliminant comissaris i donant més poder al Parlament Europeu). Davant tots aquells que diuen que “no és democràtic” tirar endavant amb el Tractat de Lisboa sinó vota tothom com els irlandesos, només els preguntaria si als polítics que prenen les decisions a Brussel·les (els governs estatals, que són els qui relament tenen el poder) no els escullen els ciutadans. Jo pensava que quan anem a votar, els deleguem el poder de prendre decisions. Per això els paguem. I si s’equivoquen o no ens agrada el que han decidit, sempre els podem canviar. Això és la democràcia. O no? Prou de demagògia! En règims dictatorials fan molts referèndums i això no és garantia de democràcia. També a Rússia hi ha eleccions. Perquè hi hagi una veritable democràcia, els ciutadans han de saber què voten, han d’entendre la pregunta i les conseqüències, han de respondre a la pregunta i no a altres coses… La demagògia no ajuda a construir Europa. Només porta al tancament dels ciutadans en ells mateixos i a demanar que el poder torni als estats-nació del s.XIX.

Pels llaminers

Juny 9, 2008

Tots tenim coses amagades. O més ben dit, tots tenim múltiples facetes, no sempre conegudes. Pot ser una afició, una mania o fins i tot un problema físic imperceptible a primer cop d’ull…  Sovint no hauríem de dir “coses amagades” perquè si no es coneixen no és sempre per voluntat expressa de l’afectat sinó perquè no han sortit mai a una conversa. Doncs bé, l’altre dia una conversa va portar precisament a descobrir una faceta desconeguda per mi d’un company de feina. Em vaig assabentar que fa un bloc amb crítiques gastronòmiques. Llegint-lo, se m’ha fet la boca aigua… Us el recomeno. Aquí teniu l’enllaç. La combinació és interessant: bon menjar i una mica d’esport per tirar avall 😉

Un país de merda

Juny 5, 2008

Tot una provocació amb missatge amagat pels que no es quedin amb la primera impressió. Un desafiament als judicis a primer cop d’ull i a les idees preconcebudes. Res és el que sembla, ni el que ens expliquen (ni uns i ni altres). Hem d’obrir els ulls. Cap realitat té només una cara. Ni la merdosa… i per descomptat tampoc només una cara la meravellosa… La polèmica està servida.