Archive for Setembre de 2008

Si fóssim un país normal…

Setembre 30, 2008

Si fóssim un país normal, no caldria que la gent s’hagués de mobilitzar a través del Facebook, per exemple, per reclamar uns mitjans de comunicació en la seva pròpia llengua: “Internet es mobilitza a favor de ‘La Vanguardia’ en català“. Si fóssim un país normal, els empresaris no dubtarien a utilitzar la llengua pròpia de la població, reconeguda a més, per les lleis: “La llengua pròpia de Catalunya és el català”. “El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol.” (Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, Títol preliminar, article 6, apartats 1 i 2). Si fóssim un país normal, no estariem tot el sant dia amb el ditxós debat sobre la llengua. Si fóssim un país normal, parlar una llengua o una altra no seria un acte polític sinó simplement una cosa natural, sense dobles lectures. Si fóssim un país normal, els partits polítics tindrien programes polítics diferenciats amb propostes sobre tot una sèrie de temes i no recorrerien a la identitat i a la llengua constantment perquè saben que és un tema que encén la gent. Si fóssim un país normal, no hi hauria manifestacions per demanar la segregació d’alumnes per raons lingüístiques, que no deixa de ser el mateix que separar la gent i crear ghettos. Si fóssim un país normal, voldríem tenir un sistema educatiu de qualitat on s’eprenguessin quantes més llengües millor i, a poder ser, s’estudiés en quantes més llengües millor.  Si fóssim un país normal, quan creuessim la frontera no ens mirarien com extraterrestres quan afirmessim que la nostra llengua materna no és la llengua d’un gran estat europeu. Si fóssim un país normal, Espanya seria realment plurinacional, o Catalunya seria un estat propi. Hem de ser forçosament un país per poder viure en normalitat o podem somniar en una Europa dels pobles?

Anuncis

Sense líders ni projecte

Setembre 28, 2008

Europa està en una greu crisi. Després d’una adolescència amb alts i baixos i molts somnis, ha arribat als 50 i ha d’afrontar una maduresa amb un horitzó molt gris. Falten líders, falta projecte, falta entusiasme. La culpa és només dels mitjans de comunicació? Em sembla que no. Europa està present molt més del que ens pensem en la nostra vida, només falta que en siguem conscients i apreciem el que ens ha aportat i pot aportar encara. Fins que no impregni la vida diària i el debat polític i ciutadà, continuarà sent un somni. Si voleu més arguments per al debat podeu clicar els enllaços següents d’un debat que es va fer fa un parell de dies… 

Els corresponsals catalans a Brussel·les, poc contents amb el que fan els diputats pel català

La societat civil catalana debat sobre el Futur d’Europa

Reflexions des del fons del pou

(more…)

El español, ¡qué gran lengua!

Setembre 23, 2008

Mejor no se puede explicar. Xavier Rubert de Ventós ha descrito con maestría lo que piensan cada vez más catalanes respecto al castellano:

“Pues sí, pese a los costes que para mí ha tenido su imposición, yo cada día agradezco a los dioses poder leer a Cervantes, a Gracián o a Quevedo con la naturalidad con la que nunca podré leer a Shakespeare. O poder hablar con los hispanoamericanos con los sobreentendidos y la complicidad que nunca tendré con un norteamericano o un francés.”

Pero lo que describe todavía mejor Rubert de Ventós es el sentimiento que tienen cada vez más catalanes: sin un Estado detrás, a uno no se lo toman en serio. Muchos catalanes no nacionalistas están viendo cada vez con más claridad que la única forma de defender su lengua y su cultura es teniendo un Estado. El artículo del filósofo catalán iluminará a todos aquellos ingenuos o malintencionados que aseguran que el castellano está en peligro en Cataluña; los mismos que son incapaces de ver como en Cataluña la gente “salta de una lengua a otra sin problemas” tal y como pudo comprobar personalmente en su reciente visita a Barcelona y luego explicó el comisario europeo de Multilingüismo, Lenoard Orban, hace un par de días.

Heureusement il y a des GPS…

Setembre 20, 2008

 

Francophones à droite, néerlandophones à gauche?

Néerlandophones à gauche, francophones à droite? Pour les étrangers, la Belgique est trop drôle. Pour les belges, ça n’est pas toujours le cas… voir Belgique Autrement.

El 3% es queda curt

Setembre 18, 2008

Us imagineu un poble on durant el recompte dels vots de les eleccions municipals, les urnes anessin per terra a causa d’una discussió i el regidor de torn ordenés tancar les portes de l’Ajuntament i no avisar els Mossos, per fer el recompte a porta tancada i que després, curiosament, els resultats el beneficiessin? Us imagineu un poble on el cap de la policia municipal demanés la baixa per moobing i cansat que les autoritats municipals li demanin que faci la vista grossa quan el fill de l’alcalde fa el brètol? un poble on les autoritats polítiques demanin als agents de policia que només facin respectar la llei a uns quants veïns, no a tots, i sempre segons l’humor amb el que es llevin o segons els seus propis interessos particulars? (more…)

Canvis i més canvis

Setembre 5, 2008

Més d’un esperarà avui algun aclariment del que haurà sentit les últimes hores. Les coses canvien i res no és etern en aquesta vida. Això és tot. No crec que calgui afegir gaire cosa més al que ja s’ha dit les últimes hores respecte els canvis a TV3. Tampoc em sembla gens interessant entrar en el debat de suposicions, anàlisis sense fonaments, suspicàcies, qualificacions o, fins i tot, insults que apareixen en molts dels comentaris que han fet alguns exhaltats lectors d’internet, aprofitant l’anonimat. Si algú vol reflexionar sobre els canvis en el periodisme d’avui en dia, sense que tingui res a veure amb l’anunci d’ahir a la tarda, són molt més suggerents les reflexions que feia també ahir Lluís Foix.

Tot a la vida canvia. Nosaltres canviem, també la nostra feina. (more…)