El 3% es queda curt

Us imagineu un poble on durant el recompte dels vots de les eleccions municipals, les urnes anessin per terra a causa d’una discussió i el regidor de torn ordenés tancar les portes de l’Ajuntament i no avisar els Mossos, per fer el recompte a porta tancada i que després, curiosament, els resultats el beneficiessin? Us imagineu un poble on el cap de la policia municipal demanés la baixa per moobing i cansat que les autoritats municipals li demanin que faci la vista grossa quan el fill de l’alcalde fa el brètol? un poble on les autoritats polítiques demanin als agents de policia que només facin respectar la llei a uns quants veïns, no a tots, i sempre segons l’humor amb el que es llevin o segons els seus propis interessos particulars? Us imagineu un poble on fins i tot els constructors acabin posant el crit al cel perquè no volen pagar més comissions? Un poble on tothom sàpiga moltes coses però ningú pugui denunciar res perquè no hi ha mai cap paper que es pugui presentar davant d’un jutge? Us imagineu un poble on qualsevol particular que vulgui fer obres a casa hagi de passar per caixa del regidor de torn i que si no ho fa, no només li deneguin tot permís, sinó que li envïin la patrulla a casa? Us imagineu un poble on la discrecionalitat i l’arbitrarietat de l’administració localestiguin a l’ordre del dia, i on regni la indefensió davant uns polítics corruptes, incompetents i prepotents? Us imagineu aquest poble? Doncs no és imaginari, jo en conec un. De ben segur que n’hi ha més a Catalunya, però posar-hi un nom i el dels seus protagonistes només provocaria maldecaps als que ho fessin públic, mai als aprofitats i desvergonyits. Estem en un país on, a vegades, qui fa la llei fa la trampa. Qui mana, ordena i qui paga, no té altre remei que callar. El silenci és complicitat o supervivència?

Afortunadament, però no tots els polítics són d’aquesta espècie. També n’hi ha -i de tots els partits!- que continuen lluitant per un món millor i més just, que tenen la vista posada al demà i no als seus beneficis econòmics d’avui. Polítics disposats a trencar la disciplina de vot dels seus partits per defensar uns principis que consideren justos, encara que els costi el lloc a les llistes electorals… Polítics disposats a lluitar per defensar els drets dels ciutadans que volen simplement agafar un avió sense que els humilïin… polítics disposats a donar veu a milers de dones víctimes d’atrocitats a l’altra punta de món (i a vegades, a aquesta)… Polítics amb principis, afortunadament encara n’hi ha. Tan de bo algun dia facin net i ja no en quedin dels que podreixen el cistell. Els ciutadans pot ser callen, a vegades, però tenen la millor arma: el vot.

Anuncis

Una resposta to “El 3% es queda curt”

  1. Mireia Says:

    Es el país de don ping-pong
    ahora mangas tú, mañana yo
    si se te ocurre abusar
    fácil que te nombren general!

    Ja ho deien els Celtas cortos…

    Al nostre país hi ha falta de cultura democràtica i el primer que passa pot ser polític, alguns caminen pel poble com si fossin Déu. I de fet hi ha molta gent que els vota, què deuen tenir??
    Però tal com dius, ens queda el vot, i només això, també ens queda la nostra veu, i cal fer-la sentir!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: