Si fóssim un país normal…

Si fóssim un país normal, no caldria que la gent s’hagués de mobilitzar a través del Facebook, per exemple, per reclamar uns mitjans de comunicació en la seva pròpia llengua: “Internet es mobilitza a favor de ‘La Vanguardia’ en català“. Si fóssim un país normal, els empresaris no dubtarien a utilitzar la llengua pròpia de la població, reconeguda a més, per les lleis: “La llengua pròpia de Catalunya és el català”. “El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol.” (Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, Títol preliminar, article 6, apartats 1 i 2). Si fóssim un país normal, no estariem tot el sant dia amb el ditxós debat sobre la llengua. Si fóssim un país normal, parlar una llengua o una altra no seria un acte polític sinó simplement una cosa natural, sense dobles lectures. Si fóssim un país normal, els partits polítics tindrien programes polítics diferenciats amb propostes sobre tot una sèrie de temes i no recorrerien a la identitat i a la llengua constantment perquè saben que és un tema que encén la gent. Si fóssim un país normal, no hi hauria manifestacions per demanar la segregació d’alumnes per raons lingüístiques, que no deixa de ser el mateix que separar la gent i crear ghettos. Si fóssim un país normal, voldríem tenir un sistema educatiu de qualitat on s’eprenguessin quantes més llengües millor i, a poder ser, s’estudiés en quantes més llengües millor.  Si fóssim un país normal, quan creuessim la frontera no ens mirarien com extraterrestres quan afirmessim que la nostra llengua materna no és la llengua d’un gran estat europeu. Si fóssim un país normal, Espanya seria realment plurinacional, o Catalunya seria un estat propi. Hem de ser forçosament un país per poder viure en normalitat o podem somniar en una Europa dels pobles?

Anuncis

2 Respostes to “Si fóssim un país normal…”

  1. Ferran Says:

    Quanta raó tens! Jo afegiria que si els nostres representants polítics fossin capaços de deixar el partidisme de banda i treballar pel país, potser seriem un país normal… De moment i vist el que hi ha, ho tenim magre 😦
    Salut.

  2. Anna Says:

    Doncs si, tens moltísssima raó!

    I si els altres que parlen (bé, jo també) altres varietat dialectals catalanes no s´empenyaren en dir absurditats com “no ens fareu catalans” pel simple fet de dir que el “valencià” és català, i que el “valencià” no és català… i si tampoc hi haguera l´accentuada catalanofobia que hi ha… doncs moltes coses serien d´altra manera.

    S´han de canviar moltes coses per a que açò arribe a ser un país “normal”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: