Resum de l’any 2008

Entre àpats familiars, visites a amics i coneguts i altres activitats típiques (o no) de les festes com una boda, per exemple, no havia tingut temps de penjar el comentari que em va enviar l’Antoni per desitjart-vos a tots BON NADAL i BON ANY 2009. Gràcies Antoni, per aquest completíssim resum del 2008. Us convido també a afegir el més destacat per a vosaltres a l’apartat de comentaris:

“Ja fa dies que volia escriure quatre línies sobre aquest any que s’acaba, un any mogut, curiós, que alguns han considerat bo i d’altres dolent, però que no ha deixat a ningú indiferent i que, en certa manera, mereix una reflexió.

El meu 2008 particular començava al bell mig d’uns Pirineus enfarinats, acompanyat d’uns amics que poc després van haver de deixar Brussel·les i que ara viuen lluny. Aquest any no ha estat doncs una excepció en la tendència d’amics i coneixences que deixen progressivament aquesta ciutat que tant estimo. Al llarg de l’any n’he comptat uns 5 o 6 i m’imagino que el degoteig continuarà el 2009. Em consta que aquest es un fenomen també viscut per d’altres amics que continuen a la capital belga. Bé, és igual, tard o d’hora tots acabarem marxant d’aquí…

També a nivell personal, el meu 2008 ha estat un any fructífer en l’àmbit de les relacions personals, de compartir estones agradables amb un munt de gent, de gran participació a nivell associatiu, de redescobriment de coses que tenia oblidades (com l’art romànic, la lectura, anar al teatre i a l’òpera…), de donacions de roba, de l’aprenentatge de noves llengües, de la creació d’un blog gastronòmic, l’any en que m’han començat a sortir els primers cabells blancs (agh!), l’any en que la majoria dels meus amics han fet 33 anys, l’any en que alguns d’ells han dit “si, vull” en tota solemnitat, d’altres han anunciat que ho deixarien per més endavant, d’altres s’han dit “carinyo ens hauríem de donar un temps”, d’altres s’han dit “com pot ser que no t’hagués vist abans”, d’altres han tingut nens, d’altres n’esperen i d’altres ja els han batejat…

També ha estat l’any en que mes sushi he menjat (amb digestions desiguals), l’any en que el meu GPS m’ha perdut a mi, l’any en el que m’he aficionat a les amanides Ceasar, en el que he comprat un caganer a Sta. Llúcia i l’any d’alguns aniversaris entranyables, com els 50 anys de l’Exposició de Brussel·les (1958 – 2008) i el seu famós Atomium, els 50 del Costa i Llobera (la meva estimada escola) o els 25 de TV3 i de Catalunya Radio

A nivell col·lectiu, 2008 ha estat l’any en que hem seguit volant en low cost (ep, però encara hi ha algú que s’ho creu?), en que milions de joves no han pogut accedir a una vivenda (ja no parlem de si és digna o no), en que milers d’estrangers que havien vingut a buscar feina han decidit tornar al seu país per manca d’oportunitats i els que decidien, potser enganyats, d’arribar a un Eldorado europeu ho feien jugant-se la vida, un i altre cop, en pasteres indignes de qualsevol condició humana, l’any en que els maltractaments han continuat batent xifres rècord (a dones, homes, nens, avis, immigrants, animals o tot a la vegada i de manera indiscriminada…), l‘any en que molta gent ha perdut la feina i no n’ha trobat una altra (els cicles, en diuen…), l’any en el que no hem solucionat els grans conflictes, en el que els bancs ja no han pogut continuar fent com si no ens haguessin estat prenent el pèl (atenció a la novetat! : garantir els estalvis de la gent és important!), en el que no hem solucionat els problemes mediambientals, ni els energètics, ni els accidents de trànsit, ni el terrorisme internacional, ni la disciplina a les escoles, ni el bullying, ni l’incivisme…

També ha estat l’any en que tot tenia la seva variant “crítica” (l’immobiliari en crisi, l’Espanyol en crisi, les empreses de turisme en crisi, la indústria en crisi, les companyies aèries en crisi, les assegurances, els bancs, la restauració, l’agricultura, els supermercats, la xarxa d’ambulàncies, en Laporta a l’estiu…)

Aquest 2008 que ja s’acaba també deixarà altres records : Kosovo declara la seva independència, Zapatero guanya les eleccions i comença a exercir el seu segon mandat, ETA segueix matant (tot i que li tallin el cap dues vegades en menys d’un mes i en Rubalcaba digui que no passa res), Rússia i Geòrgia s’esbatussen a l’estiu (mentre tothom mira els JJ.OO de Pekín), Radovan Karadzic és detingut, Obama guanya les eleccions als USA (neutralitzant l’efecte McCain/Palin i posant fi a l’era Bush), i en el que molts conflictes armats d’arreu del mon s’enquisten (si no ho estaven ja) i es perden en un camí sense retorn imaginable : Afganistan, Iraq, Sudan, Orient Mitjà, Colòmbia (on s’allibera Ingrid Betancourt)…i fins a 70 mes segons Nacions Unides !

A nivell esportiu, el 2008 passarà a la historia com l’any dels JJ.OO de Pekín, un país amb grans diferències, engreixat econòmicament per tot el món independentment de si s’hi respecten o no els drets humans, de la mediatització del problema del Tibet, i en que la nena de la cerimònia no era la que realment cantava la cançoneta d’obertura (el règim considerava que era massa lletja, ves quina desgracia…).

Pekín va ser la seu d’uns JJ.OO marcats per sempre per l’increïble Michael Phelps, la portada del Sports Illustrated d’un Phelps en banyador i amb les medalles d’or aconseguides en natació penjant del coll al mes pur estil del mític Mark Spitz passara a la historia.

El brasiler Massa perdia el mundial de F1 a l’última corba del circuit d’Interlagos, a casa seva, i Hamilton es convertia en el pilot mes jove en guanyar el campionat d’aquesta disciplina, el Reial Madrid guanyava la seva 30a Lliga espanyola, Espanya guanyava l’Eurocopa de futbol celebrada a Suïssa i Àustria durant l’estiu, Rafael Nadal guanyava el seu 4t Roland Garros (i a mes consecutiu!) i el seu 1r Wimbledon, Carlos Sastre guanyava el Tour de França (amb 33 anys!, com jo) i el Manchester guanyava al Chelsea a la final de la Champions (on el Barça va ser eliminat pel campió en semifinals).

Durant el 2008 també haurem dit adéu a alguns personatges : Edmund Hillary, neozelandès, primer escalador en coronar l’Everest; Salvador Escamilla, locutor, productor radiofònic i considerat el pare de la nova cançó; Charlton Heston i Paul Newman; el polític polonès Bronislaw Geremek (gran personatge en la Polònia de la Solidarnosc i d’en Walesa – un humanista, reformista, liberal – que, a més, era veí meu) i del líder de l’ultradreta austríaca Jörg Haider (els dos en accidents de cotxe als seus països respectius). També serà recordat l’assassinat del marit de Paca Fosalba, alcaldessa d’Esparreguera i amiga de la família, a mans d’uns gamberros atontats.

En l’apartat de cultura i espectacles, el 2008 serà recordat pel Chiki Chiki d’en Roberto Chikilicuatre (i la seva minúscula guitarra de color rosa) a Eurovisió, la consolidació de sèries de sàtira política com Polònia, el sonat adéu d’Antoni Bassas del Matí de Catalunya Ràdio, la cúpula d’en Miquel Barceló a la seu de l’ONU i d’altres manifestacions curioses. 

En fi, Bon Nadal i Feliç 2009 a tothom ! I no deixeu de reflexionar sobre com podeu fer que el 2009 sigui un millor any per a tothom.

Antoni”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: