Indignació, humiliació i vergonya

La crisi econòmica està deixant imatges mereixedores de tota l’atenció mediàtica, social i política. Imatges indignants. Imatges de treballadors humiliats. Imatges vergonyoses. Si en teniu algun dubte, mireu aquest vídeo. Una cosa és que els sindicats hagin accedit a una reducció de la plantilla. L’altra, que l’empresa faci les coses d’aquesta manera. El treballador arriba a la feina, ensenya el DNI i li barren el pas. D’un dia per l’altre. Sense explicacions. Sene donar la cara. Per molts ciutadans europeus seria inadmissible permetre que es pugui fer fora la gent d’aquesta manera. No ho és pels catalans?

La crisi econòmica està traient a la superfície el pitjor de moltes empreses. Algunes tenen problemes, i de molt greus, és cert. Ja sigui per una culpa d’una caiguda de les vendes o dificultats de crèdit, o tot plegat. Però també hi ha moltes empreses, sobretot bancs, que si tenen problemes és per una gestió irresponsable i negligent. El més sorprenent de tot és que, malgrat reconèixer haver comès errors de gestió que van forçar la intervenció pública (amb diners dels contribuents) dirigents d’empreses com Fortis se  n’hagin sortit sense problemes. No es quedaran sense feina, no tindran problemes per pagar la hipoteca, ni els molestarà ningú? A veure si Europa serà capaç de copiar bé per una vegada les coses que fan a l’altra banda de l’Atlàntic i algun especulador sense escrúpuls acaba a la presó com Bernard Madoff. Mentre les entitats bancàries europees demanen auxili a crits, les de l’estat espanyol treuen pit, la pregunta és fins quan…

La Caixa tanca el 2008 amb uns guanys de 1.802 milions d’euros, un 27,6% menys

El benefici net de Banc Sabadell cau un 13,9%

El Santander i el BBVA presenten resultats milionaris malgrat la crisi

… fins quan els ciutadans acceptaran aquest cúmul de despropòsits? Per si fos poc, fa només uns dies el ministre espanyol d’Economia, Pedro Solbes, encara parlava de la situació actual com d’una “desaceleración”. No tenen vergonya? No en tenim tots plegats?

Anuncis

2 Respostes to “Indignació, humiliació i vergonya”

  1. Ignasi Bonet Says:

    Em sento totalment identificat amb el comentari! Precisament has traduït en paraules el sentiment que vaig tenir fa uns dies, en saber els beneficis que han tingut els bancs… M’alegra de veure que aquella impressió, aquell pensament fugaç, és comparit i que algú l’ha concretat de forma brillant al seu blog. Felicitats pel blog!

  2. Sergi V. Says:

    Que fort lo de Pirelli! Prefereixen pagar uns segurates per evitar disturbis abans que enviar quatre cartes i perdre una mica de temps negociant. Ens estem equivocant en tot. Existim com números d’un món que cada cop controlem menys però del qual en depenem per sobreviure, pensem en conceptes com productivitat enlloc de feina ben feta i amb un sentit pels demés, quantifiquem el valor del nostre temps enlloc de gaudir-ne,… Aquesta història dels comiats a la porta de la fàbrica és ideal per una peli d’aquestes cícliques: un home condueix un esportiu amb rodes Pirelli, va al gimnàs a fer exercici, el truquen que demà ha d’estar a l’ofcicina que ha d’ocupar-se d’una feina, la feina és fer de segurata a Pirelli i acomiadar gent, un treballador encara amb feina però descontent fa pneumàtics amb defectes a propòsit,… Un dia, el segurata condueix, peta la roda, i s’estimba. L’empresari… Quin empresari? Ni els veiem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: