Insults per la independència

No és la primera ni serà la última vegada, de ben segur. No per això deixa de ser trist que en una manifestació s’acusi als periodistes de tots els mals i, en especial, de silenciar les reivindicacions. Curiosament s’increpa les periodistes que sí que estan cobrint la informació, enlloc de dirigir-se als que no hi són. La manifestació de dissabte a Brussel·les en va ser un nou exemple.

Hi va haver crits contra la televisió pública catalana. Per cert, que emet exclusivament en català i que defensa com cap altra la llengua i la cultura catalana malgrat els molts intents per evitar-ho. Que no n’hi ha prou? Que hauria d’anar més lluny? Molt probablement. Tot és opinable. Per sort, en democràcia tothom pot dir-hi la seva. Però dissabte es va creuar una línia que anava més enllà de la legítima reivindicació per sortir més als mitjans. És ben trist que en una manifestació festiva i molt concorreguda, on els participants tenien molts motius per estar contents, alguns preferissin passar als insults personals i la intimidació. “Fill de puta” no és un crit qualsevol. És ben trist que a aquestes altures, encara s’hagi de recordar que en una empresa de milers de treballadors, com TV3, no tothom pensa igual. Afortunadament! Només faltaria. És legítim reclamar més atenció mediàtica, però els insults personals són inacceptables. És més, si un hi reflexiona, és fins i tot contraproduent. Normalment quan un es manifesta és per denunciar una situació que considera inacceptable. Vol fer públic el seu descontentament i, a la vegada, generar empatia i recollir el suport de milers de ciutadans anònims i silenciosos que, des de casa, veuen, senten i llegeixen a través dels mitjans de comunicació les cròniques de la protesta. Per assolir la independència, abans de convèncer la premsa internacional (gran absent dissabte) caldrà convèncer primer els propis ciutadans de Catalunya. I per fer-ho em sembla que seria molt més eficaç una estratègia de seducció basada en una bona argumentació i no pas els crits i els insults.

És ben trist que malgrat portar més de 30 anys de democràcia hi hagi qui no vulgui veure que la censura ja no existeix. Pressions, sí, i moltes. Però de totes bandes. De totes! No s’ha de confondre la censura amb que els mitjans no diguin el que volem que diguin. Què va ser el més important de dissabte: que hi havia milers de catalans a Brussel·les reclamant l’autodeterminació o que n’hi havia una minoria que denunciaven la suposada “censura” d’un programa de TV3, una televisió, per cert, que sí que estava cobrint la manifestació, no com altres…? Digui el que digui la premsa ningú estarà content. I així ha de ser. Quan algú estigui satisfet és que s’haurà escorat cap a una banda. Que la premsa doni, per exemple, la versió de la policia i els manifestants, no és ni treure ni donar importància a unes xifres o altres. Es tracta simplement de contrastar les fonts i confrontar-les. Són els espectadors els que n’han d’extreure les seves conclusions. Tampoc no és el paper de la televisió i menys dels periodistes convocar a les manifestacions. Són els seus organitzadors que han de convèncer la gent dels seus arguments. Val a dir que, vist el resultat de dissabte, van tenir èxit. Van portar milers de persones a 1.400 km de casa seva per manifestar-se. Caldria reflexionar si l’altre objectiu que era “internacionalitzar el conflicte” es va assolir.

En els enllaços següents, podreu trobar referències als articles escrits per la premsa internacional. Jutgeu vosaltres mateixos:

3cat24.cat

Vilaweb

Crònica.cat

Anuncis

5 Respostes to “Insults per la independència”

  1. Sergi V. Says:

    El que no acabo d’entendre, Carles, és si et van insultar per alguna cosa que va passar en directe, o mentre recollies opinions, o si simplement tenien una predisposició en contra de TV3 ja d’entrada.

  2. K Says:

    Les dues coses. Que hi hagi opinions contràries a un o altre mitjà és legítim i democràtic, només faltaria. El que no és de rebut és insultar la gent pel simple fet de treballar en un lloc o en un altre.

  3. Sergi V. Says:

    Carregar-se el missatger. Troç d’ases!

  4. xavi Says:

    El que més em fascinen d’aquestes accions, i evidentment ho dic amb tota la ironia del món, és la facilitat amb la qual determinada gent es veu amb cor i dret d’insultar als periodistes. A mi m,ha passat algun cop en el món del futbol. I a més d’un li he preguntat de que treballava, per posar un exemple que fos empleat de banca, i li he dit que si li agradaria que jo a l’endemà anès a la seva agència cridant “fill de puta”….Ho dic perquè aquests rucs a banda d’educació haurien d’entendre que se,ls podria pagar amb la mateixa moneda…Dit això aquest atac contra TV3 té al darrera una clara orientació política, no és casualitat.

  5. Ignasi Says:

    No conec la reacció de la premsa internacional, ni l’abast que ha tingut la maifestació a la resta d’Europa. Però tinc una amiga de Riga que em va escriure molt emocionada per la notícia de la manifastació. Em preguntava què en pensava, si hi estava implicat… Se la veia molt identificada amb la situació dels catalans…
    Per tant, si l’objectiu dels convocants era fer arribar la situació dels catalans més enllà de les fronteres de l’estat, i crear adhesions en d’altres paisos, a jutjar per la reacció de la meva amiga, crec que es va assolir l’objectiu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: