Els europeus decidim (1) Només queda un mes!

eleccions-europees'09

Feia dies que hi donava voltes i finalment he trobat un moment per contestar als amics que aquests dies heu preguntat: “Això del Parlament Europeu serveix d’alguna cosa?” La pregunta mereix ser contestada amb deteniment. És fruit del lògic desconeixement de les institucions europees. Són 1.300 kilòmetres de distància de Barcelona, però mediàticament estan a anys llum, si ho comparem amb la quantitat d’informació que arriba dels Estats Units, per exemple. La culpa d’aquest desconeixement és una mica de tots plegats: els eurodiputats, els seus partits polítics, els polítics locals i nacionals, els mitjans de comunicació i també els mateixos ciutadans, sí. Informació sobre el que fan les institucions europees n’hi ha a cabassos, el problema és que sovint crida més l’atenció un partit de futbol amb resultat de partit de tennis, un primer ministre i la seva dona divorciant-se a través dels mitjans, o un boig que tanca la seva filla mitja vida al soterrani de casa… Així doncs, sense entrar en qui té la culpa, el més interessant és, de ben segur, donar eines als qui vulguin saber realment el que ens hi juguem tots plegats el pròxim 7 de juny.

Com haureu vist, el missatge porta un número (1). Seria impensable donar resposta a la pregunta només amb un sol post. Si el temps ho permet, no serà el primer. De moment, farem un cop d’ull als antecedents.

Per saber exactament “què decidim els europeus” el dia 7, cal posar-nos en situació i recordar què és la Unió Europea, qui la forma i com funciona. Molt (i molt) breument podríem dir que es tracta de 27 estats que han decidit cedir part de la seva sobirania per tal de gestionar conjuntament una sèrie de competències. Per què? L’objectiu principal dels “pares fundadors” (Jean Monnet i Robert Schuman) era evitar una nova gran guerra entre França i Alemanya. Precisament, la Unió Europea va celebrar l’any 2007 el seu 50è aniversari. Mig segle de pau pau entre els antics enemics i amb l’èxit d’haver reconciliat el continent. Per què? Va ser precisament el 2007 quan es va completar l’ampliació a Bulgària i Romania. Es tancaven les ferides de la Guerra Freda i el continent s’unificava i es reconciliava amb si mateix. Tot, PACÍFICAMENT! Mai a la història mundial s’ha fet res semblant. Sense ànim d’estendre’ns, només recordar que les institucions europees prenen decisions que afecten els 492 milions de ciutadans de 27 estats. Les principals institucions són: el Parlament Europeu (representa els ciutadans), el Consell (representa els estats membres), i la Comissió (representa els interessos comuns). (Fets i xifres clau de la UE).

Tornant a la pregunta inicial: de què serveix el Parlament Europeu? Doncs bé, els que no estiguin familiaritzats amb les institucions europees pot ser no sabran que prop del 80% de les lleis que els afecten en la vida diària estan inspirades en la legislació europea. A més, cal recordar que la legislació comunitària preval a les legislacions dels estats membres! El que diu el Tribunal de Justícia de la UE, conegut també com el Tribunal de Luxemburg, és de compliment obligat pels estats. 

Les “lleis europees” (tractats, directives, reglaments…) es decideixen segons diferents sistemes, depenent de si la competència és exclusiva de les institucions europees o dels estats. En alguns dels temes, (seran molts més si entra en vigor el famós i controvertit Tractat de Lisboa, que reformarà les institucions europees) l’Eurocambra pot tombar una iniciativa de la Comissió Europea i els estats membres, o obligar-los a modificar-la. Exemples? N’hi ha molts: tarifes de telefonia mòbil, horari màxim d’hores de treball, baixes de maternitat… En altres posts podrem anar descobrint molts exemples de quin paper juga el Parlament Europeu en la nostra vida diària.

Però no tot són flors i violes. Hi ha molts euroescèptics que diuen que tot plegat és molt car i no serveix de res… Només dir que al Parlament Europeu hi ha actualment 785 eurodiputats. És cert que té dues seus (Brussel·les i Estrasburg), el que ha generat molta polèmica. Però segons la pròpia Eurocambra: “El Parlament Europeu costa menys de 3 euros a l’any a cadascun dels seus ciutadans“. El conjunt d’institucions europees costa 235 euros per habitant, aproximadament un total de 100.000 d’euros l’any, un 1% de la riquesa de la UE. Uns diners que serveixen, entre altres coses, per pagar les subvencions europees de les quals es beneficien els agricultors i ramaders, invertir en els països més desafavorits…

Més que el cost, un dels principals problemes de les institucions europees és la seva lentitud. El procés legislatiu, des del moment en que la Comissió presenta una proposta, fins que s’aprova i s’aplica és molt llarg. Ara bé, ens hauríem de preguntar si això, enlloc de ser dolent no és bo. És un signe de la complexitat de les institucions. Prendre decisions a 27 és lent, sí, però quan hi ha acord, és sòlid i fruit de nombroses discussions i compromisos. Pot ser no serà prou ambiciós per uns, o massa agosarat per uns altres, però és el fruit de la discussió democràtica. Europa intenta doncs avançar fidel al seu lema: “Units en la diversitat“. Això té un cost en temps i diners. Però és el que fa forta la UE.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: