Els europeus decidim (7) Tan diferents… i tan iguals…

Les institucions europees ja no saben que fer per cridar l’atenció dels ciutadans. Per recordar-los que la Unió Europea va néixer fa cinquanta anys com el somni d’uns idealistes que pretenien evitar noves guerres al continent. Ja no saben que fer per recordar que el lema de la UE és “Units en la diversitat“. Fins i tot fent el ridícul som tan iguals i tan diferents… Ja no saben que fer per recordar-nos que Europa és un projecte comú que vol garantint sempre la diversitat, que és precisament la nostra riquesa. Pot ser amb aquest vídeo han caigut en l’absurd. Però suposo que deuen pensar que qualsevol cosa és vàlida per cridar l’atenció dels ciutadans. Sobretot en el Dia d’Europa, a menys d’un mes de les eleccións. Europa ha de despertar! Ho farà amb aquests galls? El dia 7 ho sabrem. Pot ser ens falten líders que marquin el do de pit…

Anuncis

4 Respostes to “Els europeus decidim (7) Tan diferents… i tan iguals…”

  1. Elisenda Says:

    Em sembla moooolt interessant aquests comentaris que estàs fent sobre la Unió Europea…. de veritat!
    Només algunes coses que pensava quan llegia….
    1. El projecte europeu pretén ser un projecte comú des de la diversitat. Però quina diversitat? Aquest concepte el defineixen, o s’entén des de la lògica estatal i això deixa fora tant les cultures sense estat (la nostra sense anar gaire lluny) com les persones que migren i que, per tant, no només no estan recolzats per un estat europeu sinó que són tractats com a il·legals. Així que diversitat… molt relativa i la que interessa.
    2. Amb tot el procés que hi ha hagut d’aprovació d’una Constitució Europea… com a ciutadana europea vaig tenir la sensació que els referèndums es feien fins que es va veure que podien posar en perill la legitimitat de la seva aprovació. Hi haurà referendums pel Tractat de Lisboa? …. :-S

    Ho dic perquè a l’últim comentari dius que des de la UE no saben què fer per fer sentir propi el projecte als ciutadans… D’acord que fa falta interès dels ciutadans, però també fa falta autocrítica des dels estats que conformen el projecte europeu no?

    Però independentment d’aquestes crítiques…. A VOTAR EL DIA 7 DE JUNY A VEURE SI ACONSEGUIM UN PARLAMENT AMB MAJORIES PROGRESSISTES!!!!!! 🙂

  2. Mireia Says:

    Realment sí, ja no saben què fer…
    Una de les coses que pensava ja fa temps és el fet de que el president de la UE canvii (cada any o cada 2 anys?? realment no ho sé). La qüestió és que canvii sense casi bé adonar-nos, vull dir, està molt bé que vulguin fer-ho equitatiu entre tots els països, etc, però hi veig dos pegues, que crec que en part fan que la gent no senti la UE tan seva:
    – Pot arribar a la presidència gent que no creu gaire en el projecte, com per exemple el president txec.
    – El canvi en poc temps fa que els projectes potser es queding a mig fer degut al punt 1.

    No sé, no sóc experta en política i menys europea, però aquesta és la meva visió amb el poc que sé.

    D’altra banda, en els temps que corren crec que la gent ja no confia en la política, especialment la del propi govern, per tant, com han d’anar a preocupar-se per la europea??

    Weno, no sé si m’he explicat bé…en qualsevol cas d’aquí 3 minuts el barça serà campió de lliga!!…merda, el villareal acaba d’empatar 3 a 3…

  3. krls Says:

    Elisenda,

    Doncs no, no hi haurà cap més referèndum sobre el Tractat de Lisboa més enllà que el d’Irlanda. És més, s’ha fet tot el possible per evitar-los. Per dir-te que es van fer retocs al text per evitar que Dinamarca estigués forçada constitucionalment a organitzar-lo.

    Hi ha qui això ho considera una mostra més que la UE s’està construint des de dalt, sense tenir en compte l’opinió de la gent. Ara bé, això ens porta a fer-nos també algunes preguntes:

    – Què hagués passat l’any 1957 si els francesos i alemanys haguessin estat cridats a les urnes? Hauria nascut la Unió Europea?…
    – Per què es diu que la ratificació dels tractats per via parlamentària no és legítima democràticament? O és que els parlaments de cada país no els escullen els ciutadans? Els diputats no cobren precisament per prendre decisions?
    – Estan els ciutadans formats, capacitats… o simplement, mínimament interessats, a llegir tractats internacionals de centenars de pàgines plens de termes jurídics que ni els propis juristes són capaços de posar-se d’acord sobre les seves interpretacions, per poder votar si hi estan a favor o en contra?
    – Ara bé, negar la capacitat de votar als ciutadans no és una falta de respecte a la democràcia? I encara més, no tenir en compte el resultat i tornar a fer la pregunta, no és un menysteniment als ciutadans? I amenaçar-los obertament com s’ha fet amb els irlandesos, perquè votin que sí en un segon referèndum?

    El govern espanyol assegura que no és necessari convocar un referèndum sobre el tractat de reforma de les institucions (Lisboa) perquè és gairebé clavat a la Constitució, la qual ja va ser aprovada favorablement.

    Per la seva banda, el president francès, Nicolas Sarkozy, tampoc n’organitzarà un perquè ja va dir a la campanya electoral que si guanyava, apostaria per un “tractat simplificat” o “minitractat” que substituís la Constitució, i que seria aprovat per l’Assemblea Nacional. Votant-lo a ell, els francesos implícitament doncs avalaven la ratificació parlamentària.

  4. krls Says:

    Mireia,

    Avui en dia, la presidència de torn de la Unió Europea canvia cada sis mesos, sí! És molt poc temps. Quan comencen a posar-s’hi, ja han de passar el relleu al pròxim país. La presidència rotatòria és un dels molts problemes de les institucions europees. El funcionament, l’empenta, les idees, l’energia, l’entusiasme… depenen molt de qui és el president de torn. Per bé o per mal, s’ha demostrat que no ha estat el mateix quan ha presidit la UE Nicolas Sarkozy, Angela Merkel, Mirek Topolanek, Matti Vanhanen, José Socrates… Alguns noms pot ser ni et sonaran. És normal.

    Amb el tractat de Lisboa es pretén establir un president estable per dos anys i mig, renovables. El que a la pràctica poden ser doncs cinc anys, un termini més raonable per fixar una agenda de prioritats i treballar amb una mica més de perspectiva. Caldrà però que els irlandesos votin que “sí” a la tardor perquè pugui entrar en vigor….

    No està previst que siguin els ciutadans qui escullin aquest “president de la UE”, sinó els governs de cada estat membre. Però qui sap si mai podrem votar al president d’Europa com els nord-americans voten el president dels Estats Units… El que sí està clar és que sí podem votar els governs de cada país i els eurodiputats…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: