Els europeus passen. Passarà de llarg l’Europa política?

I si resulta que els europeus ja ho saben perfectament que no anar a votar pot deslegitimar no els polítics i les seves polítiques, sinó el propi sistema democràtic en si? I resulta que ja saben que pot facilitar l’elecció de partits feixistes i xenòfobs, per exemple? I si resulta que ja saben que la mateixa idea d’una construcció pacífica d’un destí comú pot posar-se en perill pel desinterès manifest de la població? Les mancances són òbvies. Són conegudes i repetides fins a la sacietat, però què es pretén? canviar de polítiques? canviar de polítics? o simplement enterrar la democràcia? Hi ha qui diu que no vota perquè està fart, perquè vol un canvi. Ara bé, qui l’ha de fer aquest canvi si no votant l’únic que passa és que continuïn governant els mateixos? Ells sí que no ho canviaran.

Vodpod videos no longer available.

more about “Els europeus passen. Passarà de llarg…“, posted with vodpod

No hi haurà mai cap polític perfecte que compleixi tots els requisits. Ningú és perfecte. Però és que cap de nosaltres ho és? “No hi ha puresa en la política. La política és la negociació, el compromís, s’ha de cedir per arribar a acords i avançar”, m’explicava una experta periodista avui analitzant els resultats i justificant que no sempre hi ha blancs i negres, que calen mesos, anys de negociacions per fer petits avenços en la construcció europea. I si resulta que els ciutadans que han preferit no votar ja ho saben tot això? I resulta que ja saben que així tindran més arguments quan “aquesta Europa neoliberal que només pensa en el mercat i oblida les persones” redueixi els seus drets socials, laborals i fins i tot fonamentals (veure vols de la CIA, directiva de retorn…)? Serà més fàcil no anar a votar la següent vegada. No confiant en ningú, ningú decep. No hi ha cap dubte.

Però i si resulta que en el fons el que passa és el mateix que els passa a algunes persones amb comportaments de risc? Podríem parlar de fumadors o gent que menja malament, per exemple. Ja saben que té uns riscos. Ja saben que és millor deixar de fumar o fer una dieta equilibrada. Quantes coses fan els éssers humans que, sent conscients dels riscos que comporten, continuen fent? Som una espècie ben particular. Ens deixaríem aixafar per un camió només per poder rondinar després? Votar és donar la confiança a algú. Aquesta confiança pot ser traïda, sí, però al cap de quatre anys es pot canviar. No votar és deixar en mans dels demés el propi futur. Com el que té un comportament de risc, n’és conscient, però no fa res per a canviar-ho, esperant que el món canviï tot solet. El problema és que no ho fa mai.

El problema potser és pensar en l’abstenció com una denúncia i no simplement com una renúncia. Potser enlloc de ser una manera de dir “n’estem farts” és una manera de dir “estem farts”. Farts i rics són cada cop més els pobles europeus que, amb indiferència, juguen amb la democràcia o la ignoren com si hagués estat gratuïta. Però com que costa molt creure això. Potser la conclusió deu ser que ja els està bé i que, en el fons, només una minoria estan interessats per alguna cosa més que el seu melic i pensen en la construcció d’una societat millor, més pròspera, justa, pacífica… per demà. Això obliga, un cop cada cinc anys a perdre cinc minuts. Comporta desenganys. Molts. Discussions. Moltes. Però a vegades serveix per creure en un demà millor.

Anuncis

3 Respostes to “Els europeus passen. Passarà de llarg l’Europa política?”

  1. Marc Says:

    No et falta pas raó, però crec que tots plegats en som molt conscients dels perills de no votar o votar en blanc, encara que no sigui ben bé el mateix.
    El que no pot ser és que la responsabilitat de que els principals actors polítics del nostre país siguin uns incompetents pesi sobre les espatlles dels ciutadans.
    “La política és la negociació, el compromís, s’ha de cedir per arribar a acords i avançar”, però és que és això te res a veure amb el trist espectacle que hem de viure diàriament els ciutadans? Sap molt de greu per molts polítics de segona línia, que son els que penquen de debò, i ens n’enterem ben poc.

    A la seva manera, fidel al seu estil, crec que l’Iu Forn ho explica força bé en aquest article d’avui: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/la_culpa_es_seva_de_voste_61981.php

    Marc Maymó

    P.S. Per cert, records i una forta abraçada. He descobert el teu bloc fa molt poquet, i m’agrada.

  2. Oscar Says:

    Gracias Carles,

    Estaba convencido de no ir a votar en las europeas y tus comentarios me hicieron cambiar de opinión. Éste último post me refuerza más si cabe la idea de que es necesario votar (a pesar de los políticos). Moltes gràcies una vegada més per tota aquesta informació.

  3. Alexis Says:

    Hola Carles!

    Des de fa un temps, em sembla que és normal que la gent cada cop cregui menys en la política, ja que els polítics tenen cada cop menys el poder, i son marionetes en mans d´altres poders molt més forts. I no són democràtics.

    I crec que almenys inconscientment, la gent ho sap: sap que és igual que voti a l´un o l´altre, de totes maneres només és un titella que NO GOVERNA realment. I mai no podràs votar per al que governa realment! Aleshores, de què serveix? Alimentar el sistema “farsa” ? Vist d´aquest punt de vista, potser és pitjor votar que no votar…

    Per a recolzar els arguments (que la democràcia és cada cop més una farsa):
    – Busqueu per internet, veureu que els atemptats de l´11 setembre van ser molt diferents del que diuen els mitjans de comunicació. Corol.laris: Tots els governs d´Europa segueixen aval.lant la versió oficial (mentidera), així como tots els mitjans de comunicació principals. Quina democràcia és aquesta, on les notícies més esencials estan censurades pels governs?
    – La crisi financera actual, segons els experts més fiables (i amb menys interesos), ha provocada per la irresponsabitat de les entitats financeres. No obstant, pràcticament cap mesura és presa per a control.lar-les, si més no fer-les pagar els danys.
    – Finalment: la mesura més esencial per a alliberar la democràcia seria alliberar els governs dels bancs privats. Aquí està la mare dels ous: des del moment que tots els governs s´endeuten davant dels bancs, aquests últims prenen realment el govern! I no son el.legits democràticament, que jo sàpiga. Per a més detalls i informació, vegeu aqeust excel.lent vídeo que us explicarà en quin món vivim, i como el diner ho control.la tot, inclús les nostres democràcies: http://www.youtube.com/watch?v=nHt2MJTqUOQ&hl=es

    Mentre els polítics no proposin veritables mesures democràtiques, com deixar de dependre dels bancs privats, no tindran cap credibilitat. Estan “pixant fora de test”. I nosaltres podem seguir jugant el joc anant a votar dòcilment, o dient prou. Com? Bona pregunta! Potser cal començar a cercar la veritat, i deixar de creure càndidament que les coses passent per casualitat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: