Benvinguts a Lisboa

Lisboa

Després del silenci dels últims mesos no hi havia millor dia per tornar a la xarxa. Avui serà  un d’aquells dies que sí que serà “històric” i que en el futur figuraran als llibres d’Història. És un dia tan important com ignorat per la gran majoria de la població. La presa de decisions a casa nostra canviarà. La nostra vida diària es decidirà més encara a les institucions europees. Els nostres representants a Brussel·les tindran més poder. Està en les mans de cadascun dels ciutadans que l’exerceixin de forma responsable. Només serà possible si s’acaba amb la indiferència respecte els afers europeus. Avui l’actualitat europea ha passat desapercebuda, però mica en mica ens adonarem que la UE som tots i que ens afecta i cada dia més. El dia d’avui no és el final del camí sinó una etapa més. Pot ser la sortida cap a un destí comú.

Long and winding road… deia la cançó dels Beatles. Sí. El camí del Tractat de Lisboa ha estat un camí llarg i tortuós que començava l’endemà mateix de firmar el Tractat de Niça.

Precedents

Amb l’entrada al segle XXI, Europa era conscient que necessitava fer un pas endavant per afrontar els reptes del futur i sobretot per ser més transparent i democràtica. L’any 2001 es va aprovar la Declaració de Laeken, la qual va donar un fruit poc després: la Constitució Europea. La fràgil situació política del president francès, Jacques Chirac, i l’impopular govern de Jean-Pierre Raffarin van dur el fracàs al referèndum francès. Els Països Baixos van donar el cop de gràcia al text pocs dies després. Es tornava a la casella de sortida.

Van passar dos anys sense pena ni glòria. Dos anys de crisi institucional: divisió interna, falta de lideratge, falta de respostes… fins que el “motor franco-alemany” va tornar a agafar embranzida. Tractat de LisboaLes presidències alemanya i francesa de la UE van desencallar finalment la situació amb un nou text. No era una “mini-Constitució”, segons el nou president francès, Nicolas Sarkozy, sinó una “Constitució simplificada”. Sarkozy intentava no desmerèixer un nou text però defensar que era més senzill i entenedor que la Constitució. De fet, però, copiava gairebé al 90% els articles de la difunta Constitució. A més, enlloc d’un sol tractat que els englobés tots com pretenia la Convenció, en realitat, Lisboa, són dos tractats en un! (Tractat de la UE + Tractat de Funcionament de la UE).

Europa necessitava noves eines per treballar més àgilment al segle XXI, i no volia renunciar-hi. Després de molts estira-i-arronsa, especialment amb Polònia, el nou tractat es firmaria al Convent dels Gerònims a Lisboa. D’aquí el nom: Tractat de Lisboa.

I ara què?

El text genera moltes preguntes. Per què serveix? Les respostes són múltiples. En resum, pretén dotar de més agilitat, transparència i democràcia a les institucions actuals. Estaven pensades per mitja dotzena de països i aviat n’aplegaran més de trenta. Decidir per unanimitat alenteix molt la presa de decisions. Amb Lisboa s’elimina el dret a veto en moltes àrees (immigració, medi ambient…) per poder prendre decisions de manera més ràpida. A més, les decisions hauran de passar pel Parlament Europeu, l’únic organisme elegit directament pels ciutadans, que guanya poder.

Una altra de les crítiques recurrents en països com França és que Lisboa estableix una “Europa neoliberal”. És així? Cal recordar que Europa ja era un mercat únic abans de Lisboa. L’embrió de la UE ja va néixer com un mercat comú del carbó i de l’acer. Recordeu què era abans al UE? La CEE: Comunitat Econòmica Europea. És precisament per donar un marc polític a la unió comercial, econòmica i monetària que és avui Europa que es va redactar un nou tractat.  Es queda curt Lisboa i és encara “massa econòmic” i “poc polític”? O al contrari, com pensen molts holandesos, va massa enllà? El Tractat de Lisboa és simplement una eina jurídica. Seran precisament els polítics i juristes que la despleguin els que marcaran fins a on podem anar en la Unió Política. I justament nosaltres com a ciutadans podem escollir aquells que desplegaran Lisboa i donaran una forma determinada o una altra a aquest ens que és avui la UE, un a “entitat política no identificada” que des d’avui ja té personalitat jurídica pròpia i un únic telèfon, com reclamava Kissinger.

També és legítim pensar que Lisboa és il·legítim, ja que ha estat imposat pels dirigents polítics malgrat el rebuig ciutadà tres vegades consecutives.

 Ara bé, caldria però fer-se algunes preguntes com les següents:

– Existiria avui una Unió Europea sense fronteres i amb una moneda única si Alemanya i França, dos antics enemics, haguessin decidit sotmetre a referèndum la posada en comú dels seus recursos del carbó i l’acer fa 50 anys?

– Què hagués passat si només una dècada després de la Segona Guerra Mundial els alemanys i francesos  haguessin votat en referèndum?

És cert però que la societat europea actual no és la de la post-guerra. Ara vivim en unes democràcies consolidades, amb llibertat de premsa, internet… hi ha maneres d’informar-se lliurement i poder prendre decisions. Ara bé, aquí teniu més preguntes:

– Es pot demanar a la població que llegeixi un tractat internacional de centenars de pàgines i n’emeti una resposta positiva o negativa quan ni tan sols els juristes es posen d’acord amb els matisos i la interpretació dels textos?

– No estan els dirigents polítics delegant la seva responsabilitat als ciutadans? No és la seva feina prendre decisions i si no agraden, se’ls canvia?

És obvi pensar que els ciutadans informats del segle XX han de poder regir el seu destí. Ara bé, no hagués estat més entenedor per tothom fer una sèrie de preguntes curtes i sotmetre-les a votació el mateix dia a tota la UE?

Alguns exemples:

Vol vostè una UE amb símbols únics per tothom (bandera, himne, passaport…)? Vol una UE amb una moneda única? Vol una UE on els eurodiputats escollits pels ciutadans tinguin més poder que actualment? Vol una UE amb una cara visible i única al món en forma de president? Vol un ministre d’Exteriors comú per tots els estats membres de la UE? Vol que tots els països de la UE tinguin uns mateixos drets fonamentals?…

Amb preguntes així, és més fàcil respondre i haguessin ajudat a redactar un text acceptat de veritat pels ciutadans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: