Les llengües no són economia, són política…

Gran hipocresia la d’alguns quan critiquen el multilingüisme aplicat al Senat i, per contra, veten la patent europea perquè no és prou multilingüe… El servei de traduccions al Senat costarà 350.000€/any, 0,0077€ per espanyol a l’any!!! Si això ho consideren un dispendi, què pensaran del fet que la UE gasti en multilingüisme l’1% del seu pressupost total, més de 1.000 milions, gairebé 2,5€/ciutadà any? (tal i com vam explicar a La Maleta fa un temps) És el cost de la diversitat. Sí, és clar, podríem parlar tots una sola llengua, i veure tots el món de la mateixa manera i pensar tots el mateix… però ara per ara estem “Units en la diversitat” que diuen per Brussel·les. Hi ha falsos debats que cansen una mica, perdoneu però algú ho havía de dir. Hi ha qui quan li convé fa del multilingüisme un debat econòmic, quan en el fons és totalment polític.

Alguns enllaços il·lustratius…

“…multilingualism policy is currently worth €1.1bn or 1% of the EU budget.”

Multilingualism: just 1% of EU budget

El Senado gasta en un mes todo el coste en traductores de 2010

El Gobierno veta el acuerdo sobre la patente comunitaria porque discrimina al español

Anuncis

2 Respostes to “Les llengües no són economia, són política…”

  1. JLI Says:

    No estic d’acord.

    En el tema de les Patents i difusó tecnologica la llengua tambè es economia.

    Els francesos i alemanys volen tenir una important avantatge competitiva sobre la resta ja que se sap que hi ha una forta correlació entre el nivell tecnològic d’un país i la capacitat de les seves estructures productives i de innovació de poder accedir a aquesta informació.

    A mes a mes, Espanya va proposar que es fes servir com idioma únic l’angles, mai va imposar el castellà.

    Però els alemanys i francesos van dir que no, que ells volien que els documents tecnologics i legals de les patents comunitaries fosin traduits en el seu idioma i han creat una cooperacio reforçada amb un altres paissos excepte els que no hi estàn dd’acord (Espanya, Italia, Portugal i algun altre)

    Llavors si els francesos i alemanys volen tenir aquesta important avantatge competitiva per la seva industria i estructures productives, tampoc hi podem renunciar a que el procediment de patents comunitaries i difucio tecnologica de les mateixes es faci en castellà. Seria un agravi comparatiu amb importants repercusions económiques i de desenvolupament tecnologic per les nostres empreses.

    En aquest cas tambè es un tema economic amb molta repercussio al teixit productiu i de R+D

    Salutacions!!!

  2. krls Says:

    Gràcies JLI pel teu missatge. Certament, es pot veure també el tema des d’aquest punt de vista. Però permet-me que discrepi.

    Em sembla recordar que els arguments esgrimits públicament pel secretari d’Estat quan va rebutjar afegir-se a la cooperació reforçada no estaven centrats en l’avantatge competitiu al que fas referència, sinó més aviat a la discriminació d’una llengua parlada per 400 milions de persones. López Garrido va arribar a parlar de portar el tema al Tribunal de Luxemburg perquè no es respectava la unanimitat que hi ha hagut sempre que s’aborda el règim lingüístic. Arguments polítics i en clau nacional i no tant econòmics doncs.

    Davant aquestes amenaces d’allargar encara més un tema del qual es parla des de fa anys, em pregunto, sinó és un greuge encara més gran per una empresa catalana o espanyola haver de pagar deu vegades més que als seus competidors nord-americans per protegir una idea en un gran mercat. L’alternativa més barata al mercat europeu és per alguns inventors refugiar-se al mercat nord-americà. Amb una patent europea s’estima que es passaria de pagar més de 20.000 euros per protegir una idea a tota la Unió, a uns 680€.

    En un moment com l’actual, és lògic que la patent comunitària continuï encallada cinquanta anys més i que només néixer –si ho acaba fent a finals d’any– el tema es judicialitzi? Allargar debats com aquests són els que fan fracassar la UE. Mentre discutim si una, tres o vint-i-tres llengües, Europa fa aigües per tot arreu. Amb qui competeixen les empreses catalanes i espanyoles? Amb les alemanyes i franceses? Només? O més aviat amb les de la resta del món? Continuar mirant-nos el melic dins de les fronteres comunitàries només ens ensorra encara més.

    Precisament per no patir un greuge encara més gran sinó tot el contrari i tenir un avantatge competitiu, no és més raonable que els estudiants que surtin de les escoles i universitats d’aquí ho facin amb un domini –com a mínim—de l’anglès?

    Si Espanya acceptava l’anglès com a idioma únic (segurament sabent que França i Alemanya no ho acceptarien mai), amb la proposta que va sortir finalment del Consell de Competitivitat podrà continuar utilitzant-lo. Si Espanya acceptava només l’anglès seria perquè es devia pensar que el teixit industrial i empresarial espanyol estaria perfectament preparat per competir en igualtat de condicions amb els britànics i altres països amb domini real de l’anglès sense que això els representés a aquests últims un avantatge competitiu.

    Dinamarca, Estònia, Lituània, Polònia, Eslovènia, Finlàndia, els Països Baixos, i Suècia no se senten discriminats respecte francesos o alemanys? Segurament són conscients del seu pes més que relatiu dins el Consell, òbviament, però no serà que estan més preocupats per la patent única i no tant per la llengua en la que es fa?

    Potser hi ha països (com França?) que continuen ancorats en la defensa a ultrança d’una manera de veure el món, on tot ha de passar per ells, i no es pot fer res sense ells. Però a mesura que les fronteres de la UE es van eixamplant i que el món és cada cop més global, s’estan quedant cada cop més petits. Les seves batalles internes perden sentit en un món que es mou més ràpid que ells i estan perdent influència arreu a marxes forçades. Espanya pot continuar també per aquest camí i enrocar-se, o avançar-se. Millorar el nivell d’anglès per no perdre pistonada a Europa i al món, i també pot aprofitar l’avantatge competitiu real que representa dominar una llengua parlada per milions de persones al continent americà.

    És trist veure com quan es parla de llengua, s’aplica una doble moral. A Europa s’hi defensa el multilingüisme i la no-discriminació de l’espanyol. Molt lògic. Hi podem estar tots d’acord. Tota llengua és un patrimoni que s’ha de preservar. Però és contradictori defensar això a Europa i, per contra, a l’estat oposar-se a les traduccions al Senat perquè són cares. Hi ha qui diu que són d’un país “anormal”… No cal dir res més.
    En tot cas, t’agraeixo el comentari, m’ha semblat molt estimulant.

    http://register.consilium.europa.eu/pdf/es/10/st18/st18115.es10.pdf

    http://www.lavanguardia.es/politica/20110118/54103124554/rajoy-ve-anormal-la-traduccion-simultanea-en-un-pais-normal-no-se-produce.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: